Fascitis plantar

La fasciosis plantar consisteix en dolor en la zona d’inserció de la fàscia plantar i del calcani que pot acompanyar-se o no de dolor al llarg de la vora medial de la fàscia plantar. El diagnòstic és principalment clínic. El tractament consisteix en exercicis d’estirament dels músculs del panxell i dels teixits blans de la planta del peu, fèrules nocturnes i ortesis, i sabates amb elevació apropiada del taló.

Les causes reconegudes de la fasciosis plantar inclouen escurçament o contractura dels músculs del panxell i la fàscia plantar. Els factors de risc d’aquest escurçament inclouen un estil de vida sedentari, treballs que obliguen a estar assegut, arc del peu molt alt o baix, i l’ús crònic de sabates de taló alt. L’afecció és freqüent també entre corredors i ballarines, i en persones que han d’estar parades o caminar sobre superfícies dures durant períodes prolongats.

La fasciosis plantar pot associar-se amb obesitat, AR, artritis reactiva i artritis psoriàsica. Les injeccions múltiples de corticoides poden contribuir en causar canvis degeneratius en la fàscia i possible pèrdua de la capa adiposa subcalcànea.

Els signes i símptomes de la fasciosis plantar es caracteritza per un dolor en la base del taló en donar suport al peu, en particular en alçar-se al matí; el dolor millora dins dels 5 a 10 minuts i reapareix cap al final del dia. Empitjora en donar suport al i després de períodes de descans. El dolor agut intens del taló, especialment amb una lleugera inflor local, pot indicar un esquinçament fascial agut. Alguns pacients descriuen un dolor cremant o punxant al llarg de la vora medial de la planta del peu en caminar.

El tractament de la fascitis plantar començarà per I’aplicació de tractaments de caràcter no invasiu, com puguen ser: embenats, plantilles, infiltracions, ones de xoc, fisioteràpia. En el cas que la fascitis plantar siga crònica i els anteriors mètodes no hagen siguts efectius, cal optar per la cirurgia.