Displàsies

Són molt freqüents i es denominen així a les alteracions en l’estructura de la mama. L’estat normal blanet, uniforme i parrell, que produeixen aglomerats, canvis grumosos. Es poden donar en les dues, en una o en una zona molt dura, molt circumscrita i amb les característiques d’un nòdul. El seu tractament: medicació que pot variar entre teràpies vitamíniques de E, A i B6, antibiòtics i antiinflamatoris.

La displàsia mamària és una forma anatòmica especial de la mama que respon de diverses maneres als canvis hormonals i produeix un augment de la grandària de la mama i dolor en la segona part del cicle. No és maligna, però sí que és tractable. És un trastorn de característiques benignes, que es presenta generalment entre els 20 i 30 anys, i afecta a més del 60% de les dones entre els 30 i els 50 anys.

És privativa de la dona en edat reproductiva, ja que no existeix en la infantesa ni en l’home i és excepcional i passatgera en la postmenopausa. És difusa, perquè pot comprometre tot el teixit mamari encara que amb diferent intensitat. Sol respondre a la medicació hormonal i millora o desapareix durant l’embaràs i lactància.

La displàsia mamària es produeix perquè hi ha dones que són més sensibles a aquestes hormones i reaccionen amb una dilatació dels conductes de la mama, la qual cosa va acompanyat de fibrosi, acumulació de líquid i formació de quistos. Aquesta situació causa dolor, un símptoma que sol estar absent en el càncer.

Els orígens de la displàsia estan associats a:

  • Factors endocrins, excés d’estrogen, dèficit de progesterona i excés de prolactina.
  • Factors no endocrins, alimentació inadequada, ús de determinats medicaments, etc.
  • Factors psicològics.

Els símptomes més habituals són:

  • Consistència desigual, irregular i densa del teixit mamari, usualment més marcada en els quadrants externs.
  • Molèstia constant en els sins.
  • Sensació de congestió mamària.
  • Dolor sord, intens i sensibilitat.
  • Sensibilitat i edema premenstrual.
  • Sensació de canvis en el mugró (sensibilitat).
  • Pèrdua de líquid pel mugró (no sempre present, lleugerament groguenc o blanquinós).
  • Múltiples nòduls de grandària variable, més o menys dolorosos.

Tot això succeeix o s’intensifica notòriament alguns dies abans de presentar-se el sangrat menstrual.