Altres especialitats
La incontinència urinària consisteix en la pèrdua involuntària d’orina. L’afectat té una necessitat imperiosa i sobtada d’orinar, però és incapaç de retindre l’orina. Les fuites poden produir-se en esternudar, riure, realitzar algun esforç o exercici físic. Suposa un problema higiènic, social i psíquic, ja que influeix en l’activitat quotidiana del pacient i redueix la seua qualitat de vida. La incontinència no és una malaltia en si mateixa, sinó la conseqüència d’una alteració en la fase d’ompliment vesical que es presenta en nombroses patologies. És més comú entre les dones, els xiquets (enuresis) i els ancians, afectant a més del 15 per cent dels majors de 65 anys no institucionalitzats i al 35 per cent dels ingressats als hospitals.
La prevalença de la incontinència urinària a Espanya és del 15% en dones i de l’11,6% en homes. L’envelliment de la població és un factor de risc de la incontinència urinària, sobretot en la forma de bufeta hiperactiva.
La causa més habituals sol ser quan la pressió dins de la bufeta és superior a la pressió en la uretra. Aquest trastorn pot deure’s a una hiperactivitat del múscul d’extrusor.
Els principals motius són:
– Problemes o danys neurològics.
– Per una alteració de l’esfínter extern i dels músculs del sòl pèlvic.
– Per la fallada de l’esfínter intern davant una relaxació inapropiada o lesió orgànica.
El principal símptoma de la incontinència urinària és la pèrdua d’orina en tossir i esternudar, realitzar activitats físiques o mantindre relacions sexuals. I per a la seua prevenció existeixen algunes mesures que poden ajudar a retardar l’aparició de la incontinència d’orina, així com a previndre-la.
Alguns dels consells a tindre en compte són:
– Seguir una dieta equilibrada, com la mediterrània. Evitar el sobrepés i l’obesitat, d’aquesta forma es reduirà la pressió intraabdominal.
– Reduir el consum de begudes com el café, els refrescos i begudes carbonatades, l’alcohol i els cítrics, entre altres.
– Augmentar el consum de fibra per a evitar el restrenyiment.
– Reduir el consum de productes i medicaments diürètics, perquè així es tindran menys ganes d’orinar.
– Evitar beure entre quatre i dues hores abans d’anar-se’n a dormir.
– No espentar en orinar. D’aquesta manera evitarà que es danyen els músculs del sòl pèlvic.
– No ingerir begudes abans de realitzar exercici físic.
