Tractament de fractures

Les seqüeles d’una fractura mal consolidada poden derivar en dolor continu en les activitats bàsiques de la vida diària, per això és important realitzar un bon diagnòstic, amb els mitjans adequats, per a això ens ajudem de la radiografia i ecografia sense desplaçar-se de la clínica, un seguiment adaptat a cada patologia fins a l’opció d’intervindre quirúrgicament si es requereix.

Les fractures solen curar la major part de les vegades amb normalitat i sense problemes, però a vegades i per diverses causes, poden donar problemes. Els dos més importants són l’osteomielitis o infecció òssia i la pseudoartrosi o mala consolidació.

La pseudoartrosi o mala consolidació de fractures és la deficient conclusió del procés reparador d’una fractura per part de l’organisme de manera que queda en la línia de fractura una solució de discontinuïtat amb inestabilitat al moviment de tots dos extrems de fractura. Sol a més formar-se una estructura fibrosa que envolta a la fractura a manera d’articulació. Això entre altres coses generarà dolor. Quan es produeix una fractura certes cèl·lules del nostre cos immediatament migren cap al focus de la lesió. Això és per a netejar la zona del teixit lesionat, netejar la zona de qualsevol impuresa que puga existir i preparar el teixit perquè altres cèl·lules puguen fer el treball d’unir els fragments ossis en els quals es va separar l’os original. Segons avancen les setmanes es forma nou os per a unir els fragments i enfortir el punt de la fractura perquè no ocórrega una nova separació.

Durant una pseudoartrosi les cèl·lules del cos estan mal programades: elles entenen que els fragments ossis són ossos individuals, i no fa res per tractar d’unir-los amb teixit ossi. A vegades el lloc de la fractura està unida, però per un teixit que és flexible, per la qual cosa es genera moviment.

Moltes són les causes que poden donar lloc a una mala consolidació, però la veritat és que a vegades, no es troba una causa clara, les principals i més freqüents causes són:

  • Immobilització deficient de la fractura o retirada prematura de la immobilització.
  • Mala elecció del tractament.
  • Infecció.
  • Interposició de teixits.
  • Malament reg sanguini de la zona
  • Fractures comminuta.

La major part dels casos requeriran una intervenció quirúrgica per a estabilitzar la zona de fractura i afavorir la consolidació. Pot així fer-se:

  • Neteja del fals call i raspat de l’os.
  • Col·locació de claus, xapes i altres fixacions que estabilitzen.
  • Eliminació de zones d’infecció si n’hi haguera.
  • Col·locació d’empelts ossis autòlegs (obtinguts del mateix cos) o sintètics.