Tractament de la febre

Aproximadament entre el 10 i 20% de les visites a una consulta de pediatria es deuen a episodis aguts febrils. Solament en condicions patològiques molt estranyes la febre pot posar en perill la vida del pacient. La febre elevada en xiquets pot acompanyar-se de mal de cap, tiritona, sudoració, malestar general, somnolència o irritabilitat. En xiquets molt xicotets pot associar-se amb decaïment, falta de mobilitat i la possibilitat de desenvolupar convulsions febrils. A més, la pèrdua de calor associada a la febre s’acompanya de pèrdua de líquids, tant per l’augment de sudoració que produeix, com per pèrdues de líquid per la respiració, per la qual cosa pot portar a la deshidratació si els líquids no es reposen.

Les causes de febre en els xiquets són múltiples. Les més freqüents són:

  • Infeccions (otitis, faringitis, bronquitis, sinusitis, pneumònies, gastroenteritis o infeccions d’orina).
  • Algunes vacunacions. Poden produir febre, en general de baixa intensitat, hores o dies després de ser administrades.
  • Més rarament algunes malalties inflamatòries, la presa d’algunes medicines o la presència de tumors.
  • L’aparició de les dents. Pot elevar lleument la temperatura, generalment mai per damunt de 37,7 °C.
  • Alguns xiquets poden tindre elevació de la temperatura com a conseqüència d’un excés d’abric, un ambient molt calorós, una escassa aportació de líquids, per pèrdues excessives de líquids, etc. En aquestes situacions no es considera que existisca realment febre.