Altres especialitats
La infecció del tracte urinari és una de les infeccions bacterianes més freqüents en l’edat infantil. Depenent de l’ edat, la clínica pot ser molt inespecífica per la qual cosa és necessari un alt grau de sospita, un diagnóstic precoç i precís, un tractament adequat I de vegades un seguiment i estudi a mitjà o Ilarg termini.
Les anomalies congènites del renyó i del tracte urinari són una de les anomalies congènites més freqüents en el període prenatal. Encara que solen tindre un curs benèvol, un xicotet percentatge presenta complicacions mèdiques serioses, constituint la principal causa de malaltia renal crònica avançada en la infància. Les alteracions genètiques i epigenètiques estan implicades en el desenvolupament anormal del sistema renal i urològic.
Es pot donar per factors:
- Ambientals, per si mateixos els factors genètics no poden explicar la totalitat de les patologies. Alguns factors que han sigut implicats en la gènesi d’aquestes malformacions són: l’exposició a teratògens, la deficiència de vitamina A o la diabetis mellitus en la dona gestant, especialment en les primeres 20 setmanes de gestació.
- Embriologia, per a entendre les malformacions renals congènites és molt útil conéixer el desenvolupament embrionari, perquè tots dos estan íntimament lligats. Depenent del moment cronològic en el qual es produïsca la lesió, es produiran diferents alteracions.
No existeix cap prova complementària que permeta, per si sola, diagnosticar inequívocament l’obstrucció. Per això, és important interpretar de manera conjunta les diferents proves, especialment al llarg del temps. L’ecografia constitueix la prova d’imatge d’elecció per al diagnòstic i seguiment per la seua accessibilitat, informació i falta de radiació.
